En la Grècia antiga, la paraula “νέα” tenia una connotació negativa. Una cosa nova significava d’entrada algú sospitós i de poc fiar. Això ha canviat radicalment. Al súper ens venen productes “nous!” sense parar i d’entrada pensem que és una cosa que ha millorat. En molts casos també és el cas, però en altres no tant.
És amb aquesta predisposició positiva i molt il·lusionada que vaig fer camí cap a la nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona el dia de la seva inauguració.
Ara bé, ja no es diu així, o sí? NAT. Museu Blau. S’ha de ser força familiar amb el món museístic o simplement un crack per entendre de què va. La web, ben estructurada i clara, em guia en aquell univers i em recorda que el Museu de Ciències Naturals de Barcelona té quatre seus, una de les quals és el Museu Blau. Suposem que és l’edifici que li dóna el nom.
La campanya per a la inauguració era molt “2.0”, dinàmica, jove i original. Les meves expectatives eren altes i el contrast amb el que m’hi vaig trobar era, malauradament, força gran.
Ja havia expressat a través de Twitter la meva primera impressió: l’interior és fosc i fred. Trobo que l’entorn, l’ambientació d’una exposició és igual d’important que el seu contingut. Ha d’haver-hi una certa harmonia entre l’objecte – ja tret del seu context natural! – i l’entorn que l’exposa. Pobres bitxos dins les seves vitrines…crec que en l’antiga seu se sentien més a gust.
En general hi ha més eines interactives, més pantalles, més tecnologia que ajudaran a apropar el visitant al món de les ciències naturals. Curiosament, però, vaig observar que hi havia molt més gent (i gent hi havia!) enganxada a les vitrines que fent cua als interactius. Hi trobem més cosetes curioses:
Des de quan les vitrines serveixen en primer lloc de suport per panels de text?
Vitrina vs edifici. Hi ha un pla de moviment de visitants?
La realitat augmentada d’un objecte ja reproduït i augmentat no té gaire sentit, oi?
S’ha de donar temps a l’equip del museu per animar-lo i fer-ne un nou referent del paisatge museístic català. El museu serà, sens dubte, dinàmic, amb molts tallers i altres activitats. Amb un edifici modern i “fashion”, però, no n’hi ha prou. Hi tornaré, és clar, però no oblidaré els Grecs antics que m’haurien dit: Nou? Vigila, no sempre és millor!
P.S. Per complementar aquesta article, us convido a llegir l’opinió del meu amic Vàngelis Villar sobre el Museu Blau i a mirar més fotos a Flickr.