El Museu Picasso Barcelona (MPB) acaba de publicar al blog el meu article El Picasso 2.0 sota la lupa: conclusions d’un projecte de màster. És l’essència del meu projecte de màster en gestió del patrimoni cultural. El projecte sencer, el resum executiu així com la presentació (en català, castellà i anglès) estan disponibles a Slideshare. Voldria afegir-hi algunes consideracions més personals sobre les pràctiques al museu i les conclusions del treball.

Vaig tenir el privilegi de fer una estada d’uns sis mesos en aquest museu tan conegut i desconegut al mateix temps. Quant vaig parlar amb els responsables del màster sobre la selecció del museu per fer pràctiques, deien en gran unanimitat: ha de ser un museu local “on pots fer de tot”. En un museu gran i de prestigi “no s’aprèn res”. La llista que proposaven no contenia cap dels museus de referència a Barcelona i encara menys un museu d’art, àmbit que més m’interessava. Havia, doncs, de buscar-me la vida. Com que m’interessava el tema web i museus i que em constava que la Conxa Rodà, coordinadora de projectes al MPB, estava activa en aquest àmbit, vaig demanar fer les meves pràctiques al MPB sobre el tema de web 2.0. És cert que no vaig fer “de tot”, però el que vaig fer era en un àmbit molt punter amb una tutora que en sap de debò. Considero que la formació generalista no sempre és la millor i que el fet d’especialitzar-se pot ser molt més interessant i útil per a l’alumne.

Vaig poder combinar l’estada al museu amb l’elaboració del projecte final, analitzant els primes sis mesos de vida del Picasso 2.0 i fer-ne propostes de millora. Ara que gairebé ha passat un any des de la seva elaboració, el projecte és, en alguns aspectes, més actual que mai. Primer de tot, es confirma la importància d’elaborar una social media strategy i integrar-la en el conjunt de la comunicació del museu (també offline!). Segon, cada cop veig més articles sobre com articular les xarxes socials dins una estratègia 2.0 i sobre la significació del blog. En només sis mesos ja s’havia vist que el blog del MPB era al cor de tota la estratègia 2.0 del museu: motor principal de creació de nous continguts, difusor i sobre tot contenidor important. Twitter i Facebook són eines de difusió prominents, però de poca durada. El MPB aposta fort pel blog i bé ho fa, però també inclou altres projectes TIC, tal com la nova app per a iPhone i iPad.

Per acabar aquesta pinzellada, de totes les impressions que em queden gravades de les pràctiques i de l’elaboració del treball en destacaria dues (i és no fer justícia a totes les altres, però la llista quedaria massa llarga):

1. Un cop més, queda confirmat que són les persones que fan moure les coses. En el cas de l’estratègia web 2.0 del MPB, trobem la bona combinació d’un director, en Pepe Serra, que dóna llum verd i tot el seu suport i una experta, la Conxa Rodà, que tira endavant un projecte amb molta visió i empenta. Després fa falta més gent per implementar els projectes, és clar, però sense lideratge fort no hi ha resultats.

2. Treballar en un palau medieval és un màxim privilegi. Estar al pati del Palau Aguilar un dilluns al vespre sense visitants, amb el silenci, la elegància que hi ha i respirar la grandesa de la Catalunya del segle XV no té comparatiu. Per a una enamorada del patrimoni cultural això significa viure moments especials de la seva passió.

En fi, una experiència positiva en tots els sentits. Segur que seguiré parlant d’aquest museu en altres ocasions.